Incomprensió

Article publicat a El 9 Nou el divendres 2 de juny del 2023

Quan anava a classes d’anglès, les activitats i els exàmens que em posaven més nerviós eren els de listening i reading. És a dir, d’escolta i de lectura. Em preocupava no entendre què m’estaven dient. Aquesta setmana, més enllà del terratrèmol polític que han provocat les eleccions municipals i que en alguns llocs és també difícil de comprendre, m’ha cridat molt l’atenció, justament, una notícia relacionada amb la comprensió.

Resulta que Catalunya està a la cua de l’Estat en comprensió lectora a quart de Primària. Això diu el titular. Per ser exactes, se situa tercer pel final, només al davant de Melilla i Ceuta, en una franja que es considera intermèdia. L’alerta la fa l’informe PIRLS, que és el més gran que es fa a tot el món i és una iniciativa de l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu.

És cert que en aquest estudi no hi han participat tots els territoris de l’Estat, perquè era de participació voluntària, però és indicatiu d’una tendència que es percep. A part de si Catalunya ocupa l’última posició, amb 507 punts, de si ha reculat quinze punts en cinc anys o de si està molt per sota de la mitjana espanyola, europea i de l’OCDE, fa temps que els experts ens alerten que s’han fet passos enrere i és urgent revertir-los.

Qui ho ha de fer? Aquí és, justament, on rau el problema: d’una banda, hi ha els que ho fien tot a les escoles i, de l’altra, els que diuen que el problema ve de casa. També hi ha una tercera posició que potser és la més lògica: els que defensen que la lectura s’ha d’ensenyar bé a l’escola i tindrà millors resultats si l’entorn familiar també hi contribueix. Això em recorda quan era petit i, cada tarda, llegia una estona en veu alta amb la meva mare.

En aquest procés urgent per millorar és convenient escoltar bé els experts i deixar el ball de culpes. Fixem-nos en els causants d’aquest retrocés en la comprensió lectora. L’informe ho atribueix, sobretot, a la pandèmia, que va obligar a tancar les escoles bona part de tot un curs. No li falta raó, però tampoc podem oblidar una altra realitat com és la complexitat que hi ha a les escoles i que, en el cas de Vic, es va tractar des del minut zero amb un model referent. Per exemple, si l’any 2006 el percentatge d’alumnes nouvinguts era del 14% a Catalunya, ara supera el 30%.

Tot això ho ha pogut encallar tot una mica, però al meu entendre hi ha un tercer factor que ho ha acabat de trastocar tot els últims anys com és l’explosió de les pantalles i les xarxes socials. Segons diversos experts i estudis, tots plegats cada cop tenim menys capacitat d’atenció i ens distraiem a la més mínima. Si un vídeo d’Instagram dura més de 15 segons, malament; si un de Twitter fa més d’un minut, pitjor encara… A quants de vosaltres us passa que esteu mirant una sèrie i heu de tornar enrere perquè heu agafat el mòbil i ja heu perdut el fil? Quants de vosaltres obriu tres o quatre aplicacions per inèrcia pràcticament sense ser-ne conscients? Quants de vosaltres heu de posar el mòbil en silenci quan agafeu un llibre per no distreure-us? Tots aquests factors, segurament sense voler, fan que cada vegada ens costi més concentrar-nos a l’hora de llegir un llibre, un diari, unes instruccions, un missatge… el que sigui.

Tots ens mereixem un “necessita millorar” col·lectiu, però, evidentment, els problemes de lectura i comprensió és millor detectar-los com més aviat millor. Millor als 5-6 anys que a tercer de Primària. I millor a tercer de Primària que a Secundària. En aquest sentit, és interessant la campanya que, des de fa anys, promou la pedagoga Anna Ramis. Es diu “De 0 a 3, pantalles res” i alerta dels riscos en la salut i en l’aprenentatge si s’exposen els més petits a les pantalles. És una llarga cadena en què ningú se’n pot desentendre i convé una bona dosi d’entrenament i pràctica per frenar a temps aquest suspens.