Molts cotxes, pocs trens

Article publicat a Osona.com el dilluns 11 d’octubre del 2021

Si la mobilitat fos un indicador del final de la pandèmia, podríem dir que la Covid-19 ja ha passat a la història. Però si revises els indicadors del coronavirus, no és així: encara hi ha massa contagis i, amb poc més d’un 70% de la població vacunada, encara no podem caminar del tot tranquils. Així, doncs, què està passant amb els cotxes? Per què les carreteres s’han tornat a omplir com mai i, fins i tot, més que abans de la pandèmia?

Reivindicant Vic Sud

Article publicat a El Vigatà el 27 de febrer del 2015

Per a molts, Vic Sud encara és només una sortida de la C-17, el centre comercial Vic 2, el punt d’entrada de la cavalcada de Reis, el camp de l’OAR Vic o per on passen els autocars de Sagalés que van cap a Barcelona. Per sort, amb els anys, les coses han canviat, però sí que és cert que, durant molt de temps, la sensació que teníem els veïns dels barris de l’Estadi, el Remei, la Serra o l’Horta Vermella és que el Prat era com una frontera que els del nord no s’atrevien a travessar.

L’estació de Vic també descarrila

Article publicat a Osona.com el 30 d’octubre del 2014

Després de més d’un any sense pujar a un tren de la R3, m’hi reconcilio i li dono una altra oportunitat, l’enèsima oportunitat. És diumenge al vespre. El tren arriba més o menys a l’hora a l’estació de Vic i va ple de joves carregats de maletes i bosses que van cap a Barcelona. Queden seients lliures i intento no caure entre maleta i maleta. Tot correcte. El trajecte passa bé. I malgrat la incompetència que suposa la via única, el tren arriba a l’hora a Barcelona.

Quedem a la C-17

Article publicat a Osona.com el 10 de maig del 2014

Senyors conductors, quin cap de setmana que ens espera! Si en algun moment han tingut la brillant idea de passar un bonic dia de primavera a Barcelona, treguin-s’ho del cap. Si ho fan, s’arrisquen a no avançar gaire més enllà del Figaró. Potser, dit així, és exagerat. Però com a usuari de la C-17, he quedat sorprès dels maldecaps que provoquen les obres de millora als túnels que hi ha al Figaró. Sento un oient que truca a la ràdio per denunciar que, dimecres, va trigar dues hores i mitja per fer, només, cinc quilòmetres. Un altre explica que va passar-se gairebé tres hores al volant per anar de Barcelona cap a Osona. Me’ls imagino desesperats, però no. Malgrat tot, s’ho agafen amb prou bon humor.

Si no podem amb paraules, cassolades

Article publicat a Osona.com el 13 de març del 2014

És un tema recurrent, però a vegades és qüestió d’insistir, ser com una gota malaia, perquè les coses canviïn. “Perquè no ens fotin el tren” criden veïns de Torelló cada últim divendres de mes a l’estació del municipi. Fan reclamacions tan evidents com puntualitat, més freqüències, que la xarxa integrada del transport públic arribi a Torelló… En definitiva, una línia de tren com Déu mana.

Faran falta uns Jocs Olímpics per tenir un tren digne

Article publicat a El Vigatà l’11 d’octubre del 2013

Sí, estem en època de crisi, la caixa està gairebé pelada i d’inversions es fan les justes. Bé, depèn de quines. Quants anys fa que reclamem el desdoblament de la línia de tren Vic-Barcelona? “Quan siguis gran i hagis d’anar a Barcelona per estudiar o treballar, segur que ja estarà arreglada”, havia sentit una i altra vegada, ara fa potser vint anys. Doncs no. Continuem igual, o pitjor, amb una línia de tren que m’atreviria a dir, amb tots els respectes, que és tercermundista.

Abans veurem la independència que el tren desdoblat

Article publicat a Osona.com el 10 d’octubre del 2012

Quina novetat, oi? Els pressupostos de l’Estat tornen a no destinar ni cinc al desdoblament de la línia de tren de Vic. Res de res, ni l’any que ve, ni l’altre… Almenys fins al 2015, i ja ens ho trobarem! I això que, des de fa quatre anys, sabem que desdoblar la línia entre Montcada i Vic (60 quilòmetres) costaria menys de 800 milions d’euros. Una vella reivindicació que hauria de ser una autèntica prioritat als despatxos responsables de les infraestructures.

L’Eix dels disbarats

Article publicat a Osona.com el 3 de juliol del 2012

Conduir per l’Eix Transversal s’ha convertit en un autèntic joc de despropòsits. Ara ens diuen que les obres de desdoblament acabaran abans d’hora: a principis de l’any que ve. Ja ens ho trobarem! El cert és que passar-hi fa molt basarda i cal anar amb els cinc sentits ben desperts. Si conduir-hi en un dia de sol ja es fa prou complicat, entre els cons, les línies mal marcades, els revolts inesperats, els radars instal·lats amb tota la mala intenció del món, els camions… fer-ho en un diumenge de pluja de tornada de la platja és una autèntica quimera.